Recordo... quant érem petits... que jugàvem amb tente y lego. Ens fèiem unes naus i començàvem a batallar per tota la casa com si aquesta fos un univers. Fèiem bases galàctiques i castells medievals... en funció de la pel·lícula que en aquell moment feien per la tele.
Quant algú dels dos destrossava la base de l'altre, gairebé sempre derivava en una enfad i a la posterior reparació de la base.
També recordo les espases de tente que fèiem i, a base d'osties, acabàvem desmotant. Gairebé sempre el meu germà guanyava... ja que a pesar de tenir dos anys menys que jo de sempre m'ha guanyat físicament. Recordo que una vegada que, el meu germà, va pegar tant fort a una espasa que va trencar les plaques de plàstic!
De sempre que el meu germà ha sigut una màquina...
D'estatura érem de la mateixa mida... i, gairebé sempre, ell era el gran i jo el petit (tot i tenint dos anys menys)
Era una època en la que recordo que érem carn i ungla.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Cada cop que llegeijo algo teu, s'en fa un nus a la gola, mol fort, que en fa saltar les llàgrimes. Segueig escribin, emocionas, fas sentir quelcom. Gracies per ser aixi i comparti-ho.
Publicar un comentario