LA VIDA NO ES UNA PELICULA DE WALD DISNEY

C

adascú ha tingut les seves vivències amb el Jaume. Es aquesta una historia, on tothom sabem el final, pro no, quins han estat els camins per arribar-hi.

A tots els que decideixin compartir les seves experiències. Gracies.

Aquests han estat els meus darrers moments.

Dilluns deu de novembre del dos mil vuit, a dos quarts de vuit, en la planta setena del Hospital de la Vall d´Hebron.

Vaig recollir l'Oriol a les 6,30 del mati el dia 10 del 11 del 2008

A les 7 estava fent-se un anàlisis de sang, en acabar vem decidir anar a parlar amb la metgessa d'en Jaume

En arribar ens vam trobar amb l'Ignaci. Ens va dir que havia passat molt mala nit i que demanava insistentment que vingués la Maria Angels. Em vaig oferir a arnar-la a buscar en moto, dur-la o fer de cangur del nen. Havia donat mitja volta i en pas decidit em posava a fer el meu propòsit quan de sobte, una m’ha ferma em posar-me-la al ombro em frenà. Espera oncle entra tu primer. Poc l'hi va costar l'Ignasi de convencem.Es pronosticava la darrere conversa.

Desprès de una breu salutació i acariciant-li la ma, li digué que es posaria bé, i en contestà:

Ahir podia aixecar una ampolla d'aigua i avui no, això va de debò.

Tot seguit em va dir:

Pare cuida de la mare i no estiguis tan per el taller, dedica´l-hi el diumenge.

Les meves motos que passin al Jaumet.

Cuida d'en Jaumet.

L'hi respongué:

Jaume. Perdonem per el que t'he pogut ofendre. T'estimo molt.

Al sortir en un mar de llàgrimes, una infermera en va dir si volia prendre alguna cosa, vaig contestar que el que volia, ho havien fet amb les atencions donades al Jaume.

M’entres em canviava de roba, amb nervis, i respiració entretallada, l'Ignaci va dir que com deia amb el Jaume:

LA VIDA NO ES UNA PEL·LICULA DE WALD DISNEY

A les 12,20 en Jaume deixava d'estar entre nosaltres. El dia 10 del 11 a les 12.